MINÚCIES
Llegim 04/04/2015

Carles Riba

Jordi Llovet
2 min
Carles Riba

Tots els éssers humans presenten una personalitat complexa, tot sovint carregada de contradiccions i de punts foscos. Tenim una gran admiració per l’obra de Carles Riba, però aquest gran poeta del nostre segle XX no queda lliure de minúcies que el situen justament en una posició humana, massa humana, delicada. A les reunions que convocava a casa seva -en les quals es van educar literàriament, entre altres, Antoni Comas, Gabriel Ferrater i Joaquim Molas-, allà a la República Argentina, davant del pont de Vallcarca, Riba exercia de summe sacerdot sense que la resta dels presents hi exercissin de sanedrí: ell parlava i els altres callaven, més o menys embadalits. Clementina, l’esposa, no assistia a les trobades per la condició de dona, amb la qual cosa Riba feia honor a la tradició grega del symposion : els homes bevien (poc) i parlaven (només un, com he dit), i la dona romania a la cuina, preparant el te: Pere Quart, que no hi anava, considerava que això de prendre el te, als anys 1940 i 50, era senyal d’esnobisme. “A Catalunya sempre hem pres cafè, amb sucre o sense”, deia.

No solament això. Un dia Riba va rebre la visita del gravador Jaume Pla, que havia il·lustrat -amb dificultats- uns quants dels seus llibres, i es va posar a tafanejar la biblioteca del poeta. Va veure, en lloc destacat, els llibres de poesia de Riba, tots molt ben relligats a l’holandesa i, al costat d’aquests, una sèrie de llibres no relligats i més aviat en mal estat. “I doncs, amic Riba, ¿per què no heu relligat com cal també aquests llibres?” Riba va respondre: “Home, aquests llibres de la meva muller no estan tan ben fets, però per a aquesta poesia...” Vegeu: Jaume Pla, Famosos i oblidats (La Campana, 1989, pàg. 196).

També és sabuda la seva simpatia pel feixisme italià -fília que va durar poc, tot s’ha de dir- i el seu suport espiritual a la campanya d’Abissínia, tal com ens recordava el seu nét Pau en un article publicat a la revista Destino, que no s’ha vist mai més enlloc.

En suma: com deia el mateix Jaume Pla parlant de Riba: “Vaig considerar que la complexió moral d’una persona és una cosa i el valor literari de la seva obra és un apartat completament diferent”.

stats