EL LLIBRE DE LA SETMANA
PERE ANTONI PONS

Cardar, riure i odiar contra la mort

Cardar,  riure i odiar contra la mort Zoom

A l’interessantíssim assaig Roth Unbound. A writer and his books, mescla de biografia i d’anàlisi hermenèutica de la figura i l’obra de Philip Roth, la periodista Claudia Roth Pierpont explica que a principis dels 90 l’autor d’ El trastorn de Portnoy va patir una severa depressió provocada pel naufragi sentimental del seu matrimoni amb l’actriu Claire Bloom, per uns problemes de salut (el cor, l’esquena) que li causaven dolors espantosos i per la decepció de veure que la seva novel·la més recent, Operació Shylock (1993), no era l’èxit comercial i crític que ell estava convençut que es mereixia ser.

Durant mesos la depressió es va anar agreujant i va desembocar en un seguit de serioses temptacions suïcides. Espantat, Roth va demanar l’ingrés en un hospital psiquiàtric. En va sortir aviat, però va reingressar-hi al cap de poc, intuint una recaiguda. Quan per fi va sentir-se recuperat, més animat, bé de salut, es va divorciar de Bloom i va decidir com passaria la resta dels seus dies: reclòs a la casa situada al Connecticut rural i consagrat a l’escriptura. “Va ser una experiència horrorosa de superar -recordava Roth anys després-, però a la fi va resultar ser una aflicció beneïda”. Alliberat, amb les idees aclarides, revigoritzat, Roth va escriure El teatre d’en Sabbath, una novel·la salvatge i brillant, publicada el 1995 i guardonada amb el National Book Award. Una de les obres més pletòricament lliures i atrevides de la literatura nord-americana moderna.

El protagonista, Mickey Sabbath, és un vell titellaire retirat per culpa de l’artritis que fa pensar en un Falstaff forjat en el caldo de cultiu contracultural de l’Amèrica dels 50. Rabiós i emprenyador, d’un egoisme compulsiu, gairebé animal, tot en la vida de Sabbath ha sigut problemàtic i controvertit. Quan era jove, la seva estimada, una actriu amb un futur molt prometedor, va desaparèixer un bon dia sense ni deixar rastre. I quan el trobem al principi de la novel·la, amb 64 anys, sabem que viu allunyat del món perquè fa poc va ser expulsat de la universitat on feia classes per haver seduït una alumna. Per anar passant els dies, Sabbath només té el record dels seus difunts -els pares, l’àvia, el germà abatut pels japonesos a la Segona Guerra Mundial- i la Drenka, una croata promíscua i desinhibida -“una fàbrica d’orgasmes”- disposada a satisfer totes les fantasies -pluges daurades incloses- imaginables.

La mort de la Drenka (de càncer) aboca Sabbath a una espiral de recapitulacions autobiogràfiques: reconstrueix la infantesa, primer feliç i després marcada per la mort del germà i la depressió de la mare; evoca, malalt de gelosia, totes les aventures sexuals amb altres homes que la Drenka li va explicar; analitza com s’ha fet malbé el matrimoni amb l’esposa alcoholitzada… Per si això no fos prou, el seu comportament cada cop és més erràtic, manipulador i extravagant: va a masturbar-se, de nit, sobre la tomba de l’amant morta; s’intenta aprofitar de la mainadera i la dona d’un bon amic que l’acull... Exhibeix per tot arreu on va el caràcter rufianesc, de cràpula primari. I pren la decisió de suïcidar-se i acabar amb “una existència que tenia l’arbitrarietat com a única autoritat i com a principal al·licient”.

La manera de Roth de muntar el relat, amb una prosa musculosa on conviuen les perversitats més bèsties, una tendresa prodigiosa i un humor crepitant d’incorrecció política i d’irreverència, és torrencial i desordenada, com la vida, i plena de sentits, com les novel·les més satisfactòries. Un inventari d’escenes inoblidables podria omplir tota la pàgina: el diàleg amorosament obscè amb la Drenka moribunda; el fallit escorcoll a l’habitació d’una adolescent modèlica a la recerca de fotos eròtiques -“Aquesta nena és una pervertida, però al revés”-; la visita a l’oncle Fish, centenari, que permet a Sabbath constatar “l’absurditat aberrant de romandre”; una oda al clítoris... Saturat de passat i de furor sexual, encarna el desfici de qui té ganes de desaparèixer del mapa però, alhora, vessa de vitalitat -feta d’odi, rancor i voluntat de provocar- i no suporta que els que ha estimat se li hagin mort un rere l’altre. Commovedor, còmic, procaç. Insuperable.