ELS LLIBRES I LES COSES

Cansats i transparents: tal com som

Cansats i transparents:  Tal com som / PERE VIRGILI Zoom

Ja tenim Byung-Chul Han, un dels pensadors de moda, en català. I per partida doble. Herder Editorial, amb traducció de Jordi Rosique, acaba de publicar La societat del cansament i La societat de la transparència. No em cansaré mai d’elogiar la transparència de l’assagisme de Han. Breu i directe. Permeteu-me que ho digui: és un filòsof que escriu com un periodista. Sense renunciar a la densitat, se l’entén des de la primera línia. Nascut a Seül i professor a Berlín, és autor d’una desena de títols.

Han defineix els humans tardomoderns del segle XXI com a éssers cansats i transparents. Comencem pel cansament: “Augmentar en excés el rendiment provoca l’infart de l’ànima”. La hiperactivitat va de bracet amb un quadre social de depressions i trastorns neuròtics característic. Som màquines autistes multitasca. Per això les malalties pròpies de la nostra època no són ni bacterials ni virals, sinó neuronals: el trastorn de dèficit d’atenció (TDAH), el trastorn límit de la personalitat (TLP) o la síndrome de desgast ocupacional (SDO). Abans, en l’època immunològica, que tenia el seu correlat polític en la Guerra Freda, els enemics eren fora. Ara els tenim dins. Anem accelerats i ens oblidem de ser.

Han relaciona la persona abocada al rendiment, que s’autoexplota, que és emprenedora d’ella mateixa, alhora botxí i víctima, amb un excés de positivitat. La societat disciplinària produïa bojos i criminals, la del rendiment genera depressius i fracassats. “La positivitat del poder és molt més eficient que la negativitat del deure”. Han reivindica una altra negativitat: no tenir por de la por ni de la tristesa. Proposa tornar al nietzschià mirar, pensar, parlar i escriure.

I la transparència? D’una banda, el món s’ha fet “més desvergonyit i nu”, de l’altra, més informació no vol dir més veritat. “En la societat positiva, en què les coses, convertides en mercaderia, han d’exposar-se per ésser, desapareix el seu valor cultural a favor del valor d’exposició”. “Cada subjecte és el seu propi objecte de publicitat”. El problema ja no és l’obscuritat, sinó l’excés d’il·luminació, amb una afegida coacció imperiosa de bellesa. “La transparència és una figura contraposada a la transcendència”.

Iguala cap avall. La pornografia ocupa el lloc de la seducció. El cos es fa carn. La memòria esdevé una mera acumulació. “El món és un mercat on es venen i consumeixen intimitats”. Hem creat una societat de narcisistes als quals ens falta “distància escènica”. Igual com l’autoexplotació, la hiperinformació ens dóna una aparença de llibertat, quan en realitat només s’ha “democratitzat la vigilància”. És així com ens veu Byung-Chul Han: cansats i banalment transparents, autoexplotats i autovigilats.