POETES DEL XX
JORDI NOPCA

Camisa de foc

Amb Tot és ara i res (1970) Joan Vinyoli va trencar un silenci de set anys. A partir d'aquell moment, el poeta nascut a Barcelona l'any 1914 incrementaria la seva producció: nou poemaris entre la data de publicació i Passeig d'aniversari , que va aparèixer el mateix any de la seva mort. A Tot és ara i res , Vinyoli colpeix i emociona gràcies a versos on entrellaça transparència i fondària: "Fa mal, desassossega, / saber que mor el que va néixer amb plors / de desesper feliç perquè ens havíem / trobat. / I temps després, / quan l'un a l'altre ens vam posar camisa / de foc, se'ns va impregnar talment / al cos que no poguérem / treure'ns-la més" ( Nessos ).

Tres anys després, Vinyoli continuaria explorant els dos pols de la seva lírica a Encara les paraules , un altre llibre tocat pel desassossec que, en qualsevol moment, pot derivar cap a l'esperança. Així passa a Runa , on la veu poètica explica que és una paret alçada pels pares, i que després d'anar-se esfondrant "a poc a poc amb sord / feixuc estrèpit" es torna a reconstruir amb "mans obreres de paraula", que li permeten plegar la runa i edificar una altra vegada. Ara que és tard (1975), finalment, accentua l'alè tràgic dels dos poemaris anteriors. Vinyoli hi aconsegueix una de les fites de la poesia catalana contemporània.

Més continguts de llegim