L’ESCUMA DE LES LLETRES

Calaveres i tíbies en aspa

Que no se’ns demani als perjudicats pel pirateig que, a més, hàgim d’aguantar sermons dels que no hi perden res. No ens feu passar per idiotes perquè confoneu els termes deliberadament. Els defensors del pirateig tenen dues raons bàsiques: el dret a la lliure circulació de la cultura i el dret al lliure intercanvi de productes a través de la xarxa. Jo tinc això, ho penjo perquè algú se n’aprofiti. I, de passada, miro si hi ha res que m’interessi i m’ho baixo. Qui podria estar-hi en contra? Ningú, però això i el pirateig són coses diferents. Intercanvia tant com vulguis, però no pas amb matèria robada. Rebento una botiga d’electrodomèstics, en robo tots els televisors d’última generació. Després esgrimeixo el meu dret de penjar a la xarxa que els ofereixo gratis perquè vull que tothom en tingui. A canvi, hi dono un cop d’ull per veure si hi ha algun producte que, de passada, m’interessi a mi. Amic, ets un lladre.

Antisistemes de pega

Previ al teu desig lloable d’intercanviar, has robat. Intercanvistes, sou uns hipòcrites i uns covards perquè adopteu una actitud antisistema sense tenir la més mínima intenció de canviar el sistema. Amos de les plataformes d’intercanvi, sou uns hipòcrites i, a més, uns sòrdids menyspreables, perquè vosaltres, a més a més, com qui no vol, us n’aprofiteu per guanyar-hi diners. No ens vulgueu entabanar: davant el repte d’internet, que tots acceptem, la hipòtesi de la lliure circulació de la cultura i, per tant, del lliure intercanvi de productes, només es basa en dues preguntes: qui ho paga i com es paga. L’ensorrament (ara en dirien col·lapse, un anglicisme que mola més) de la indústria discogràfica s’ha solucionat a mitges gràcies als ingressos atípics i a l’actuació en directe. En el cas del llibre, això no és possible. No ens vulgueu enredar, amics de l’intercanvi. Si la vostra resposta és: aquí no es paga, ensenyeu sense por les vostres tres cartes guanyadores: 1. Ningú no és imprescindible. 2. Els escriptors, en realitat, no “treballem” (és com un hobby que has d’oferir gratis) i 3. Si no t’agrada, ja saps on és la porta (virtual). Si és això, malament rai.

Hi estic d’acord, el futur passa per la multiplicació del poder de l’espai virtual amb tot el que comporta. No s’hi pot anar en contra. Però busquem-hi solucions i no ens prengueu per idiotes.