Los huevos fatídicos, novel·la curta de Mikhaïl Bulgàkov publicada el 1925, és una sàtira fabulosa. Es pot dir que té dos protagonistes. El primer, Pérsikov, és un zoòleg que fa un descobriment sensacional: del seu microscopi, en surt un raig vermell que fa que els embrions dels amfibis arribin a la maduresa en un temps rècord. A més, adquireixen una mida descomunal i una capacitat de reproducció extraordinària. Pérsikov fa una comanda d’ous de cocodril i de serp a l’estranger per continuar la recerca, i al cap de poc rep la visita del segon protagonista, el director d’una cooperativa agrícola. Aquest li diu que la grip aviària ha acabat amb totes les gallines del país i cal recórrer al raig vermell per ressuscitar l’avicultura a l’URSS. Una ordre del Kremlin l’autoritza a confiscar el microscopi i les cambres on Pérsikov realitza els seus experiments, i a aplicar el raig vermell. Pérsikov obeeix, i l’altre, armat amb les eines del científic, fa una comanda d’ous de gallina, també a l’estranger. Un error de distribució provoca un desastre, i la ciutat de Moscou, per consegüent, es veu greument amenaçada.

El final de la història és mig tràgic, mig feliç. Una primera versió del llibre, però, acabava amb una imatge definitivament tètrica: una Moscou devastada, amb un sol ésser viu, una serp gegantina entortolligada al campanar d’una església majestuosa just davant del Kremlin. La censura soviètica, memoriosa i perspicaç, no podia tolerar-ho: tenia molt present que els ous venien de fora i va decidir que es tractava d’un símbol del triomf de l’imperialisme sobre els soviets.

Lenin al mausoleu

Bulgàkov es va veure forçat a canviar el desenllaç. Així i tot, el censor de torn, en rellegir la novel·la, no es va donar per satisfet. El preocupava una granota “ que yacía en la mesa de cristal con la tripa hinchada e incluso después de muerta tenía expresión de maldad en la boca”. Li va semblar que era una al·lusió al cos embalsamat de Lenin al mausoleu. Bulgàkov, per descomptat, ho va negar. Tanmateix, és possible que el fantasma del cabdill de la Revolució planés sobre el llibre. Per no anar més lluny, el personatge de Pérsikov (cognom que ve del rus pérsik, préssec) està inspirat en Alexei Abrikóssov (que ve d’ abrikós, albercoc), un metge famós que va fer l’autòpsia de Lenin. Per cert, Abrikóssov també va haver d’introduir un canvi en el seu escrit: li van demanar que eliminés del dictamen mèdic qualsevol esment de la sífilis. No calia entenebrir la imatge d’una personalitat tan lluminosa.