Bruce Springsteen va debutar l’any 2014 com a autor literari. Va fer-ho en l’apartat de literatura infantil amb un àlbum il·lustrat per Frank Caruso que explica la història d’un cowboy de l’Oest extret d’una cançó del disc Working on a dream (2009). Es titula Outlaw Pete, i el va publicar Simon & Schuster als Estats Units i Caelus Books en castellà. El disc va situar-se en els estàndards d’èxit del Boss, cosa que implica uns quants milions de còpies. La història del bandoler Pete va excitar algun element del món editorial i, tal com passa aquí, se li va fer la proposta. Springsteen va acceptar encantat i l’editor, també com passa sovint aquí, va afanyar-se a declarar que tot i publicar-se com a llibre infantil, la narració, bellament il·lustrada, podia interessar a qualsevol persona de qualsevol edat que fos amant del món del Far West. Han passat els mesos i la publicació en qüestió ha tingut un èxit força remarcable. És una edició de qualitat que no passa desapercebuda. I la pregunta és: per què tenim tendència a considerar normal i desitjable que algú com Springsteen signi un llibre infantil il·lustrat i en canvi no ho perdonem a altres famosos que fan accions semblants?

MILLOR SARAH FERGUSON, POTSER?

Què diferencia el llibre de Springsteen dels d’una altra celebrity, recordem, Sarah Ferguson, la duquessa de York? Fergie ens va fer xalar amb la seva llarga sèrie animada, Budgie, el petit helicòpter. La qüestió és delicada. Aquest últim Sant Jordi, com cada any, van florir tota mena de llibres escrits per persones mediàtiques. L’autobiografia de Belén Esteban, per exemple. Sacrilegi! Qui gosa comparar-la amb el Boss? Calma, amics i amigues. L’un és un dels compositors i cantants de rock més gran de tots els temps, ha fet, fa i farà art, i continuarà donant-nos creació, bellesa, sentiment i saviesa, com qualsevol gran artista. L’altra, un producte mediàtic que serà escombrat quan interessi, sense deixar més empremta que la que han deixat altres figures com ella. Si tothom veu que l’objectiu últim de l’operació és el mateix, vendre un producte amb l’incentiu del nom d’un famós, ja som al cap del carrer.