MINÚCIES
Llegim 19/03/2016

Beethoven

Jordi Llovet
2 min
Beethoven

Aquest compositor alemany, que va viure la major part de la vida a Viena, no posseïa el defecte de la supèrbia, tan sovintejat en la gent famosa i genial. Poc abans de morir va dir que l’única virtut que estava disposat a admirar en un ésser humà era la bondat; i molts testimonis afirmen que, tot i tenir caràcter, tenia un sentit de la justícia molt estricte.

Quan va escriure la seva Tercera Simfonia, en principi va dedicar-la a Napoleó com a heroi de la darrera fase de la Revolució Francesa. Però un amic seu i després biògraf del músic, Ferdinand Riess, un dia que el va anar a veure li va comunicar que Napoleó s’havia coronat a si mateix emperador, davant el Papa, el qual havia fet viatjar a París des de Roma. “Però si Napoleó és un mortal com qualsevol de nosaltres! Ara es riurà dels drets humans i només servirà la seva ambició. S’alçarà damunt els altres i esdevindrà un tirà!” Beethoven va anar a la taula de treball, va estripar la portada de la partitura de la simfonia i va llançar-la a terra. A la pàgina següent, allà on hi havia posat “Bonaparte”, hi va escriure el que seria títol definitiu de l’obra: “Simfonia Heroica”.

No tenia pretensions. Però un dia, encara jove i poc conegut, que es va trobar Georg Griesinger -després biògraf de Haydn- en una casa d’upa, a Viena, li va dir que no volia sotmetre les seves composicions als vaivens de la compravenda, les rebaixes, les transaccions i el regateig. “M’estimaria més rebre un tant mensual, tota la vida, per anar tirant, i concediria els drets universals de les meves obres a qui m’oferís un vitalici així. Em sembla que Goethe ha fet el mateix amb l’editor Cotta, i, si no vaig errat, Händel ha arribat al mateix acord amb el seu editor de Londres”. L’altre, que era diplomàtic de carrera, li va dir: “No es queixi, amic meu, perquè vostè no és ni Goethe ni Händel, i no sembla que mai arribi a assemblar-s’hi; uns mestres de tal calibre no neixen cada dia”. Beethoven va callar, va clavar una mirada de menyspreu al seu interlocutor, i se’n va anar sense badar boca.

Amb el temps, almenys pel que fa al terreny de la música, Beethoven ha acabat sent considerat encara més genial que Händel. Quant a Goethe, Beethoven s’hi va enemistar un dia que va passar Napoleó pel costat de tots dos i l’escriptor va fer una reverència quasi tocant el terra, mentre Beethoven es tombava cap a un altre costat.

stats