L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Barcelona és bona

L’amic Enric Calpena, periodista i professor de comunicació de la Universitat Ramon Llull, ja fa temps que dedica els seus afanys a la divulgació històrica. El seu programa de ràdio en aquest sentit és exemplar. Acaba de publicar un volum de 832 pàgines dedicat a la història de Barcelona ( Barcelona. Una biografia ). En època de vaques magres és d’agrair un esforç editorial d’aquesta magnitud. Hi ha a parts iguals l’assumpció de la responsabilitat del repte de normalitzar, present des de sempre a Edicions 62 (amb alts i baixos, depenent del moment), i la qualitat intrínseca de la voluntat de divulgació de la nostra història que presideix l’actitud de Calpena des de fa molts anys. El resultat és un producte de qualitat, prou rigorós per arribar al lector interessat (el lector tipus de la revista Sàpiens, per exemple) però alhora apte per a qualsevol persona amb una mínima curiositat per la història de la capital de Catalunya (de la mena de seguidors que Calpena aconsegueix amb una gran fidelitat amb els seus programes radiofònics).

UN EXEMPLE DE NORMALITZACIÓ

Barcelona. Una biografia és proper, apassionat, familiar, gairebé estableix un diàleg amb el lector, a l’usatge de les antigues obres sobre història. L’estil és planer i directe: “Si Alfons era una mica tarambana, però encantador, Joan, en canvi, era un personatge tèrbol, ambiciós, cruel, sapastre i violent. Una joia”. (Atenció: estem parlant d’Alfons IV i Joan II, reis d’Aragó.) L’únic que podem retreure-li és que s’aturi al final de la Guerra Civil. Les darreres pàgines són simplement testimonials i se les hauria pogut estalviar. Però això no li treu gens de mèrit. És possible que es degui a la intenció de fer-ne una segona part, de la Guerra Civil als nostres dies. Han passat tantes coses en aquest espai de temps que, sens dubte, donarien per a un altre volum de gruix semblant. Barcelona, amb la seva història mil·lenària, genera la pròpia literatura, en ficció o sense ficció. Productes editorials com el present són importants perquè ajuden a la normalització cultural. En tenen tots els països del món i les grans capitals dels països del món. I en van tenint amb regularitat. I nosaltres no en podem ser una excepció.