Una de les novetats de la pròxima edició de Liber, que es farà a Madrid els dies 7, 8 i 9 d’octubre, és l’obertura d’un espai dedicat al que en diuen, l’autor independent. Aquesta etiqueta, qui sap si destinada a fer fortuna, identifica els autors que volen arribar al públic sense intermediari, bàsicament a través de la xarxa. A Liber hi haurà informació sobre les diferents maneres de publicar-se, com utilitzar les xarxes socials, etc. Estem davant de l’autor lliure del tot i, de retop, davant de l’adveniment de l’escriptor 3.0. Aquest autor és propietari al 100% del seu producte, tant en el sentit comercial com en el creatiu. Ningú no li podrà dir què i com escriure. Ho farà -de fet, ja ho està fent-, ho penjarà i a veure què passa. La xarxa fomenta l’aparició de milers de persones que es pensen que saben escriure. I que tenen uns seguidors superficials acostumats a llegir i clicar “m’agrada” a les coses, a totes les coses de la vida. És una altra manera de relacionar-se que pot oferir grans moments comunicatius, però difícilment literatura. Almenys, segons es coneix tradicionalment. Un cop més, ens trobarem -ens trobem- davant una altra cosa, una cosa nova que arriba i, tal com es diu, arriba per quedar-s’hi.
PROHIBIT PROHIBIR
El que també arriba per quedar-s’hi és la Fira del Llibre Prohibit de Llagostera. Ara fa vuit dies van celebrar-ne la segona edició. Enguany, han homenatjat dos autors nostres censurats: Jaume Fuster i Joaquim Carbó. El primer ja ens va deixar, però el segon és ben viu i eixerit i disposat a escriure tant com calgui per molestar i provocar ser censurat, que no deixa de ser una medalla de mèrit. L’esmentada fira té gràcia i està molt bé, però molt ens temem que, amb els nous autors independents de què parlàvem, se’ls acabarà el material. Almenys si també volen arribar a l’actualitat: un dels trets d’aquesta literatura que ve és que no té final. Els autors podran anar reeescrivint el seu llibre tota la vida, depenent del que ells vulguin, del seu estat d’ànim canviant, de l’opinió dels lectors, de la tieta… Un llibre digital no podrà ser censurat mai gràcies a la versalitat i porositat absolutes de la xarxa. Almenys, això, sí que ho té.
