EL LLIBRE DE LA SETMANA

Atura la bomba com puguis!

S’acosta Sant Jordi i els taulells de novetats s’atapeeixen. En un país on un percentatge molt alt de la població té clar que cada diumenge es compra un tortell i cada Sant Jordi un llibre -i no al revés- els soferts editors s’hi juguen molt a una carta. Però els motius pels quals la gent tria un llibre i no un altre encara no són del tot controlables, i passa a vegades que els esforços (i els recursos) dels departaments de màrqueting i publicitat de les editorials han de veure, amb resignació, com un llibre d’autor poc conegut s’esmuny entre els altres com una fura i es col·loca al capdamunt de les llistes de més venuts. També passa que llibres petits i excel·lents queden silenciats, engolits per la voràgine dels llibres de moda, o paralitzats de terror al costat de segons què, i s’escolen llistes avall com espaguetis crus rodolant per la paret, però aquesta és una altra història. I no és el que va passar fa un any amb L’avi de cent anys que es va escapar per la finestra, d’un autor suec aleshores desconegut, Jonas Jonasson, que va triomfar de manera inesperada aquí i arreu del món i ja porta venuts més de vuit milions d’exemplars, segons la faixa amb què l’editorial La Campana embolica l’exemplar de L’analfabeta que va salvar un país, el nou llibre de Jonasson que vol seguir els passos del seu predecessor: és una comèdia del tot esbojarrada amb bessons exactes, una bomba nuclear dalt d’un camió i un rei de Suècia segrestat que mata pollastres per fer-se un bon estofat. Està ambientada en part a Sud-àfrica, però sobretot a Suècia, una Suècia de la qual es fa un bon repàs històric i polític. Ho avancem: hi ha un personatge obsessionat amb la fi de la monarquia a qui vaticinem molts seguidors a les nostres latituds. I, com en el llibre precedent, l’autor col·loca els protagonistes al bell mig d’efemèrides polítiques mundials, cosa que té un efecte còmic considerable.

Una reflexió sobre la identitat

El primer que cal esclarir, i això se sap de seguida, és que l’analfabeta protagonista de la novel·la, la Nombeko, no és analfabeta: ho és de petita, esclar, perquè té la mala fortuna de néixer al Soweto de l’apartheid, però posseeix un cervell tan privilegiat que ella sola és capaç de convertir-se en enginyera nuclear, matemàtica o experta en relacions polítiques internacionals en un tancar i obrir d’ulls. Si ara provés de fer-los un resum de tot el que li passa al llarg de les gairebé 400 pàgines d’aventures plenes d’humor absurd no s’ho creurien: passen anys, continents i agents del Mossad, desfilen primers ministres suecs, es conxorxen tres germanes xineses per falsificar guerrers Han, una àvia descobreix que era comtessa i enamora el rei de Suècia... La llista és inacabable i val més que ho descobreixin per vostès mateixos: es divertiran. Potser no tindran una experiència literària profunda -el llibre és lleuger-, però seguiran la Nombeko fins allà on calgui. Val a dir que s’hi tracta el tema de la identitat de manera molt original: hi ha elements de la trama que no existeixen, com ara un dels dos germans bessons, a qui el pare es nega a registrar quan neix i que, per tant, no té una vida oficial, o la bomba nuclear que fa de MacGuffin, que és una setena bomba d’un conjunt de sis i, per tant, tampoc no existeix. O com la Nombeko, que demana asil polític a Suècia i no obté els papers fins molt tard. La lluita dels personatges per tenir una existència plena és la de molts ciutadans del món actual. L’analfabeta... dispara amb punteria contra algunes contradiccions de la Suècia d’avui i contra les complicades relacions geopolítiques internacionals amb habilitat, alegria i molt bon humor.