UN TAST DE CATALÀ

Aquest llibre és tan(t) o més bo que l’anterior

Avui toco un tema que és una constant font de dubtes per a molts correctors de català. ¿Hem d’escriure tant o tan en una frase com la del títol? Ningú dubta que si haguéssim escrit “És tan bo o més que l’anterior” escriuríem tan. L’ús de tan i tant, dues paraules que només diferencien oralment els parlars valencians i balears, és en principi clar i es correspon amb el tan i tanto castellà. Davant adjectiu i adverbi, tan (“És tan llest com tu”, “No parlis tan fort”). Davant nom, tant (“No facis tant (de) soroll”). I com a complement del verb, tant (“No corris tant”). Per tant, també sembla clar que hem d’escriure “Corre tant o més” o “Fa tant o més soroll”. En canvi, trobo a tot arreu que “tant o més bo” o “tant o més bé” alternen amb la forma sense t final.

Un primer dubte és si l’estructura tan(t) o més Xés genuïna. És un dubte raonable. Per exemple, en tot el DIEC2 no hi ha ni un sol tan(t) o més X i a l’Optimot només en trobo un per definir la tortuga bastarda, que té “la closca tant o més ampla que llarga”. És un terme ja a la Neoloteca i, per tant, ja supervisat per l’IEC. Però en publicacions del mateix IEC també hi trobo un munt de tan o més + adjectiu/adverbi.

La llum en aquest cas me la fa un article d’Albert Jané publicat a l’ Avui el 1978. Es titula “Tant o més bonic” i Jané hi diu bàsicament dues coses: 1) que el mot tan no tolera separar-se del terme que modifica i, així com “No era tan bonic” esdevé “No ho era tant”, “Tan bonic com els altres” esdevé “Tant o més bonic que els altres”, i ho corrobora amb un exemple de Coromines; i 2) que l’estructura “tant o més X” és tan correcta en català com “tan(t) X o més”, com ho prova, diu Jané, que Fabra escriu sovint “dues o més maneres”, “dos o més mots”, una estructura que li sembla paral·lela. També en castellà “tanto o más ” és preferit pels entesos a “tan o más ” en tots els casos i diria que en els parlars catalans que diuen la t final també domina tant o més.

Fins ara jo no coneixia ni seguia el criteri de Jané, però em convenç i a partir d’ara miraré de seguir-lo.