EL SECRET DE...

Anna Manso

Anna Manso és una de les autores més actives de la nostra literatura infantil i juvenil. També és guionista, però aquest secret tractarà del seu paper com a influència de capçalera dels nostres fills. Estan els nens en bones mans? Segons ella, no. Per això s'autoanomena "la pitjor mare del món", que és un blog i aviat serà publicat per Columna com una paròdia de manual "per convertir-se en un pare o mare imperfectes en deu lliçons". L'objectiu d'aquest vessant assagista de Manso és fer teràpia i riure's de la transcendència que destaca en els pares quan parlen d'un fet tan rutinari com parir criatures i veure com creixen. L'estratègia per escriure relats infantils és una altra. Manso en diu "ser un radar". Per exemple, a partir del nostre diàleg decideix que la protagonista del llibre per a nens que acaba de començar es dirà Segura de cognom. Cordèlia, Bianca i altres noms que apareixen al seu llibre Leandre, el nen horrible (Cruïlla) els va escollir fullejant un recull d'obres de teatre de Shakespeare. Leandre havia de ser el Lisandre de Somni d'una nit d'estiu , però Manso va fer el canvi perquè li recordava a un amic. Molts dels actors dels seus llibres tenen erres als noms. Manso admet que és una debilitat.

Assegura que la Ru, la protagonista de la sèrie Una noia N.O.R.M.A.L. , cada dia s'assembla més a l'Eva, la seva filla. Seria més correcte dir que l'Eva cada dia s'assembla més a la Ru, perquè és l'Eva que ha crescut i que ara té l'edat de la noia normal. S'hi assemblen tant que les dues aprofiten l'estiu per crear negocis i guanyar-se uns euros. Als nens, a les visites escolars, els explica la feina de l'escriptor amb un caixa d'eines que va comprar en un basar xinès. L'objecte estrella, però, són unes ulleres 3D del club TR3SC que són la icona de la imatge de Manso a les xarxes. "Cada escriptor explica la vida a través del seu punt de vista", diu. Manso s'emmiralla en el personatge protagonista del Leandre, una criatura molt lletja que tot i això fa front a la vida amb optimisme i bon cor. Em confessa que, als 11 anys, ella es considerava lletja com en Leandre, i desgraciada, i que era "una nena que no tenia res de positiva ni de feliç".