TU ESPONSORITZES O PATROCINES?
Els autobusos i el metro de Barcelona busquen un sponsor . Es veu que ara cal dir sponsor allà on tota la vida s'havia dit patrocinador . Tant és, després que el Barça s'hagi donat als petrodòlars, a casa nostra es pot patrocinar (o esponsoritzar?) qualsevol cosa. Al cap i a la fi el Barça és més que un club, però el metro de Barcelona no és més que un metro. I sempre podem dir que aquí va aguantar-se més que a Madrid (al futbol i al metro). I els llibres? Són tan sagrats com el Barça o més? Per ara, d'una manera indirecta, discreta, editorials com Columna han afegit un incentiu a la compra del llibre: descomptes en articles relacionats amb la temàtica de la novel·la. Ha contribuït a vendre més llibres? Ens temem molt que no per la senzilla raó que l'incentiu no és clar. Però la intenció hi és: cal obtenir ingressos atípics, com els clubs de futbol. Però la veritable qüestió és: fins a quin punt es veuria perjudicada la literatura si el patrocini fos directe? És a dir, que, tal com es vol fer amb els busos i el metro, s'afegís la marca comercial al títol: Les neus del Kilimanjaro - Font Vella , Cien años de soledad - Meetic.es , Jo confesso - Advocats Cuatrecasas , Les aventures de Tom Sawyer - Viatges El Corte Inglés o La plaça del diamant - Joieria Prats Barcelona .
No hi veiem el perjudici per enlloc si no és en un mínim percentatge d'autoestima (compensat pels ingressos addicionals que la publicitat reportaria). Els taxis ho van intentar i van fracassar: cartells massa petits en un vehicle circulant. Els llibres s'estan quiets, pots llegir el títol sempre que vulguis. Fins i tot en format electrònic. El contingut seria el mateix.
BEUS UNA MORITZ O UNA CERVESA?
Admetre publicitat a les novel·les (fins i tot a l'interior: què costa dir "Va beure's una Moritz" en comptes de dir "Va beure's una cervesa"?) és molt diferent que tota l'obra estigui patrocinada. Fins ara existien les novel·les per encàrrec. Hi ha editors espavilats que volen fer drecera cap a l'èxit i, una de dues, o encarreguen una novel·la a un autor professional que segueixi el tema que està de moda, o busquen una estrelleta emergent de la ràdio o de la tele, li descobreixen la seva aptitud literària i la convencen perquè escrigui alguna cosa, el que sigui. Es tracta de vendre. Una novel·la patrocinada seria el súmmum de la perversitat creativa perquè l'element originari ja no seria un editor espavilat, sinó un executiu d'una empresa, posem per cas, de làctics. La novel·la seria un element més de la campanya publicitària. A partir d'aquí, caldria trobar un escriptor disposat a escriure l'esmentada novel·la. Se li donaria un esquema amb les principals línies argumentals i uns quants punts bàsics a repetir sistemàticament al llarg de la narració.
Més d'un escriptor famós hi entraria a canvi d'un bon pessic i ho justificaria dient que per a ell era tot un repte… ¿Hi estem anant, estimat lector? No: ja hi som. Tots els supòsits apuntats ja s'han donat en un moment o altre. La incògnita és per què a hores d'ara, davant la crisi i el canvi de valors, encara no han esdevingut generals. Rumiem-hi.
