Si hi ha un nom amb un origen etimològic clar i conegut és Andreu. Ve del grec aner, andros, que vol dir home, i aquesta arrel la trobem en paraules d’ús comú com androgin o androide. El nom de pila Andreu té l’origen en l’adjectiu derivat d’aquesta paraula, andreios, que vol dir viril. És evident que algú no va pensar gaire en el significat del nom quan va feminitzar-lo. Andrea, que fem servir en català i en castellà com a versió femenina, a Itàlia és el nom masculí equivalent al nostre Andreu.
El santoral catòlic celebra sant Andreu el dia 30 de novembre (per Sant Andreu, pluja, vent o fred molt greu, diu el refranyer). Segons el Nou Testament, Andreu, fill del pescador Jonàs de Betsaida, va ser un deixeble de sant Joan Baptista i, posteriorment, al costat del seu germà Pere, va ser el primer dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret. Amb el temps, Andreu va ser bisbe de Bizanci i per això és considerat cap de l’Església ortodoxa, així com el seu germà Pere ho és de l’Església catòlica. Segons la tradició, Andreu va ser penjat -sense claus, només lligat- en una creu en forma de lletra X, on va predicar durant dos dies sencers. Aquesta creu, crux decussata, és coneguda popularment com la creu de sant Andreu. Va ser enterrat a Constantinoble però, posteriorment, les seves restes van ser robades i traslladades a diversos llocs, com ara a la població de Saint Andrews, a Escòcia, que òbviament deu el nom a aquest fet. També es veneren restes del sant a l’imponent duomo d’Amalfi, a la Campània italiana. A Catalunya tenim una llista llarguíssima de topònims relacionats amb aquest nom, començant per pobles com Sant Andreu de Llavaneres o Sant Andreu de la Barca, passant per barris i acabant per esglésies o cases de pagès. El nom d’Andreu ha estat sempre present en la nostra societat, amb alguns alts i baixos, i també el trobem de forma abundant com a cognom. D’uns anys ençà, el referent més poderós d’aquest nom és el còmic Andreu Buenafuente, que ha col·laborat decisivament a la familiarització del públic espanyol amb la forma catalana del nom.
