ELS LLIBRES I LES COSES

Andreu Nin, intimitats del revolucionari traït

Andreu Nin, intimitats del revolucionari traït / LLUÍS JUSTE DE NIN Zoom

Lluís Juste de Nin, dibuixant (va fer la Norma, ¿algú la recorda?) i excreatiu de moda (Armand Basi), va portar-me fa uns dies al diari la seva nova novel·la gràfica i biogràfica, dibuixada i escrita per ell, dedicada al cosí del seu avi matern, Andreu Nin, el líder del POUM assassinat per ordres de Moscou en plena Guerra Civil Espanyola, el 1937. Publicat per Edicions de Ponent, li ha comportat “deu mesos de dedicació absoluta”. Ha contactat amb diferents descendents de Nin repartits pel món. S’hi ha implicat emocionalment. I ha comptat amb l’assessorament històric de Pelai Pagès i l’ajut de Dolors Genovès, autora del documental de TV3 Operació Nikolai.

L’encapçala amb una cita d’Albert Camus que, des del punt de vista ideològic, ho diu tot: “L’assassinat de Nin assenyala un viratge en la tragèdia del segle XX, un segle que fou, cal recordar-ho, el de la revolució traïda”. L’obra és una biografia no cronològica, que comença amb la tràgica mort i després, amb flash-back, reconstrueix la vida de Nin des de la infància al Vendrell, on el pare de Nin, fuster i director de la La Lira Vendrellenca, era amic íntim del també vendrellenc Pau Casals, fins als darrers dies a Nova York de la seva vídua, l’exballarina del Bolxoi Olga Tareeva Paulova, les despulles de la qual reposen des del 2011 a la vila natal de Nin, a l’espera que un dia es trobi el seu cos i puguin finalment reunir-se.

El llibre conté algunes troballes i penetra sobretot en la intimitat del personatge. Nin va tenir dues famílies. La primera, fruit de la precoç relació amb Maria Andreu, mestra com ell a l’Escola Horaciana de Pau Vila i onze anys més gran que ell. Als 21 anys Nin ja era pare. Del 1915 al 1917 va viure a Egipte, sol. En tornar, i abans de marxar a Rússia per viure el canvi revolucionari, va tenir-ne un altre, de fill. A Moscou va iniciar una nova vida en tots els sentits, també en el personal amb Olga Tareeva, amb qui inicialment van tenir tres bessones -n’acabaria sobrevivint només una, la Ira- i després una altra nena, la Nora. La Ira va acabar casant-se amb un guardaespatlles nord-americà de Trotski a qui va conèixer a Coyoacán, Mèxic, a la casa on el bolxevic rus va ser assassinat per Ramon Mercader. I la Nora, amb un exiliat espanyol, Joaquín Ortiz, amb qui acabaria a Roma, on ella encara viu, ja molt gran.

Polític, periodista, traductor al català dels grans clàssics russos, a Rússia Nin va ser una peça clau enmig de les lluites pel poder que acabarien amb Stalin com a sanguinari tsar roig. Proper a Trotski, amb qui tanmateix guardava discrepàncies (entre altres coses sobre la qüestió catalana), fins a la seva expulsió de Rússia el 1930 Nin va ser, a més d’una mena d’ambaixador català (va rebre Macià, Pla o Xammar), un alt dirigent sindical. Va tornar a Catalunya envoltat d’una certa aura, però també assenyalat com a enemic per l’estalinisme. Ho acabaria pagant amb la vida. I malauradament també amb la desmemòria. Fins al 2013 no se li va dedicar un homenatge oficial, al Parlament.