EL SECRET DE...

Andreu Martín

Andreu Martín és potser el més prolífic dels nostres escriptors de novel·la negra. Va presentar durant la BCNegra Les escopinades dels escarabats (Bromera), premi de novel·la Ciutat d’Alzira. Assassinats al sector de les finances i corrupció en temps de crisi. Martín va presentar el llibre en una sala lateral de la Virreina, amb periodistes i algun turista despistat. Va citar Chesterton: “Una novel·la sense morts és una novel·la sense vida”. Aquesta màxima la compleix amb escreix, i la seva declaració d’intencions és que els capítols amb assassinats de la novel·la porten per títol l’onomatopeia Xac.

Martín va confessar que creia que el títol era una frase feta popular, perquè la repeteix un amic seu, però va descobrir que no és així, perquè cap dels assistents l’havia sentida abans. El secret arriba arran de la demostració d’orgull que diu sentir Martín perquè el disseny de la coberta del llibre recorda el disseny de La Cua de Palla, la mítica col·lecció d’Edicions 62. Martín destaca que ell n’era un fanàtic, però Pedrolo, l’editor, l’hi va posar difícil per publicar en aquest segell. Quan acaba la presentació, Martín em fa cinc cèntims del que va passar amb Pedrolo: a finals dels 70, Martín va fer el possible per publicar la seva primera novel·la, Muts i a la gàbia, a la col·lecció. Martín va portar el manuscrit a la casa de Pedrolo, al carrer Calvet. Ho va fer sense avisar, aconseguint l’adreça de la guia telefònica. Martín admet que l’actitud de Pedrolo el va “desmoralitzar”. Pedrolo li va deixar clar que no tenia el nivell de català adient per publicar a La Cua de Palla. L’autor no havia estudiat l’idioma: precisament l’aprenia llegint els llibres de la col·lecció.

La història no acaba aquí. Martín era aleshores guionista de la revista còmica Muchas Gracias. La seu era a tocar de Por Favor, en què col·laboraven primeres espases de la literatura de Barcelona. Després del fracàs amb Pedrolo, un company de revista va avisar Martín que uns escriptors del Por Favor el volien conèixer. I va ser així que un dia l’esperaven Vázquez Montalbán, Marsé i el Perich. D’aquella trobada va aconseguir la publicació del llibre, però en castellà: Aprende y calla (Sedmay).