EL SECRET DE ...

Andreu Gomila

Andreu Gomila és un personatge tan il·lustrat com singular. És gros, alt, du els cabells llargs i té un accent de les Balears que si no hi estàs avesat pot costar d'entendre. El vaig conèixer a la redacció de l' Avui , treballant a la secció de Món. Ell escrivia de política internacional però la seva dèria era la poesia. Jo no ho vaig saber fins que em vaig comprar el seu quart llibre de poemes, Diari de Buenos Aires (Moll, 2007), versos inspirats en un any que va viure a la capital argentina. Gomila diu no estar satisfet d'aquell llibre. A mi m'agrada: llueix un estil preciosista però com si no volgués que fos així, melangiós, de la rutina urbana i la intimitat de les relacions humanes. De fet, explica que per a ell Buenos Aires continua sent "una ciutat mítica".

Gomila també és tímid, admet que és poc amic de fer vida social amb el món de la cultura. A tall d'exemple diu que mai ha recitat a l'Horiginal, un restaurant que és referent actual per a les trobades literàries de Barcelona. "A mi m'agradava l'Ateneu del Xino. S'hi feien unes jam sessions amb el públic entregat. Pujaves amb tota llibertat a l'escenari i t'ho passaves molt bé. No em cal envoltar-me de vida pública per fer literatura. He conegut molts autors fent de periodista -Gomila és director de Time Out Barcelona -. El colegueo té coses bones. Si et fas de la colla que està de moda, et poden fer director general d'alguna entitat".

No ha recitat a l'Horiginal però sí que ho ha fet a la presó de Palma, amb motiu del Festival de Poesia de la Mediterrània. Va ser el maig passat i, segons Gomila, és "el millor públic" que ha tingut. Cent presoners, homes i dones, es van aplegar voluntàriament per escoltar autors de diferents països. Gomila va optar per recitar una peça de Carrer dels dies (Proa, 2012). El poema que va escollir per llegir als presidiaris és Moon window street , un text d'amor: "Has vist aquesta llum? / Has vist aquesta lluna? / No dic res, només mir / com la blancor enlluerna / la nostra nit diàfana, / la teva pell, l'olor / de mel dels teus cabells, / el moviment dels cossos. / Has vist com cau la llum? / Has vist on mor la lluna?"