ARA
Barcelona

Andreu Carranza guanya el premi Josep Pla amb 'El poeta del poble'

La novela aborda la vida convulsa de Jacint Verdaguer i arrenca amb la seva primera gran obra, 'L'Atlàntida'

Andreu Carranza recollint el premi Josep Pla, entre Ester Pujol i Àlex Susanna /ACN Zoom

L'escriptor Andreu Carranza i Font (Ascó, 1957) ha rebut aquesta nit el premi Josep Pla, concedit per l'editorial Destino i dotat amb 6.000 euros, per 'El poeta del poble' sobre la vida convulsa de Jacint Verdaguer. La novel·la arrenca amb la primera gran obra del poeta 'L'Atlàntida' (1877). "Els meus avantpassats són de la Terra alta i la meva àvia Maria em recitava Verdaguer de memòria", va afirmar l'autor després de recollir el guardó: "Era la primera vegada que sentia un poeta en català". En aquest sentit el guardonat ha recordat que Verdaguer va buscar la llengua al fons del poble i va "rescatar la llengua" a partir d'aquelles veus.

L'autor també va afirmar que ha volgut compartir amb el públic "el palpit" que va tenir durant la redacció de la novel·la. Verdaguer "és el poeta del poble que la gent estimava i venerava –va subratllar Carranza– però la seva vida és una tortura constant". A més d'estar "entre la lira i el calce", l'autor d''Al cel' "viu el luxe però també la contradicció del monjo franciscà: volia ser asceta". "Hi ha la coincidiència que tres grans personatges van morir vestits amb l'hàbit de Sant Francesc: Gaudí, Maragall i Verdaguer. Aleshores hi havia una mística de contemplació del paisatge", va concloure Carranza.

La trajectòria literària de Carranza, guardonat l'any 2000 amb el premi Sant Joan per 'Anjub. Confessions d'un bandoler', va arrencar el 1991 amb el llibre de relats 'La tinta de la immortalitat' (editorial Pòrtic, premi Recull-Francesc Puig i Llensa de narració). La seva primera novel·la, 'El desert de l'oblit' (El Mèdol), es remunta al 1993 i des d'aleshores ha publicat 'Llibre de les set xibeques: la riuada' Tarragona (El Mèdol, 1997), 'La filla de la memòria' (El Mèdol, 2001, premi Vila d'Ascó de narrativa), 'El que l'herbolària sap' (Planeta, 2002), 'L'hivern del Tigre' (Planeta, 2004), 'El invierno del Tigre' (Lectio, 2006), 'La Clau Gaudí', escrit juntament amb Esteban Martín, (Rosa dels Vents, 2007), i 'Imprenta Babel' (Temas de hoy, 2009), que va tenir traducció catalana.

A més dels relats curts i les novel·les, Carranza és l'autor de dos llibres de poesia: 'Trilogia del deliri' (Sisalls, 1993) i 'A mumpare' (El Mèdol, 2000).

La primera edició del premi Josep Pla, el 1968, va reconèixer Terenci Moix per 'Onades sobre una roca deserta'. Un any després el guanyava Baltasar Porcel amb 'Difunts sota els ametllers en flor', i el 1970 era Teresa Pàmies qui se l’emportava gràcies a 'El testament de Praga'. Des de llavors l’han aconseguit, entre altres autors, Jordi Sarsanedas, Jordi Coca, Carme Riera, Valentí Puig, Eva Piquer, Sebastià Alzamora i Llucia Ramis. El guardó ha combinat la distinció d’autors consagrats amb descobertes, entre les quals hi ha hagut Empar Moliner, Jordi Llavina i Cristian Segura. El guanyador de la darrera edició va ser Albert Villaró amb 'Els ambaixadors'.