ELS LLIBRES I LES COSES

Amors, poesia i aventures a la València del segle XV

Amors, poesia  I aventures a la València del segle XV / WIKIPEDIA Zoom

A finals del segle XV València, amb 40.000 habitants, era una de les ciutats més poblades i dinàmiques d’Europa. Roma en tenia aleshores 50.000. I Nàpols, 20.000. Aquestes tres ciutats conformen el triangle on transcorren les passions del cor i les aventures de la novel·la d’Antònia Carré-Pons És l’amor que mou el cel i les estrelles (Meteora), un text de ficció que gira al voltant de la conservació del manuscrit de l’Espill del metge valencià Jaume Roig. Doctora en filologia catalana i medievalista, Carré-Pons és autora d’una edició crítica de l’ Espill.

Seguint la màxima aristotèlica que diu que rere els fets hi ha causalitats i no casualitats, Carré-Pons es posa a reconstruir la vida del manuscrit de Roig conservat a la Biblioteca Vaticana, fundada a finals del segle XV, quan passen els fets narrats, pel papa Sixt IV. Tal com ens adverteix l’autora, allà on no arriba l’erudició -és a dir, la memòria i la raó-, ella hi deixa volar la imaginació. Al llibre hi conviuen personatges històrics coneguts amb altres de més anònims, però també aquests tenen un ancoratge en els papers antics.

Com llavors, com ara i com sempre, a tots els sacseja l’amor, la mort, els diners, la felicitat i l’infortuni. I com que són gent de lletres, a ells i als lectors ens acompanyen, a més de l’ Espill, un plausible ventall de cites o referències que van d’Ausiàs March i Corella a Ciceró, Horaci o Epicur, entre molts altres. Literatura dins la literatura. Històries dins la història. Ficció i realitat.

És una novel·la que es pot situar en el gènere històric i d’aventures, amb tots els ingredients per conquerir el gran públic. Ben construïda, ben amanida d’intriga i passions. L’autora sap molt bé de què parla i què busca, s’estima els seus personatges, en especial els joves enamorats -Guerau i Estefania, Galeotto i Isabella-, sap fer-los passar perills -viatges per mar, la pesta assassina-, i sap recrear-se tendrament en el seu creixement com a amants, un creixement que va de la mà de tota la saviesa literària acumulada, de Beatriu i el Dant, de Laura i Petrarca, de Fiammeta i Boccaccio.

Així doncs, com els seus personatges, que al capdavall troben l’anhelada mitja taronja, el destí d’aquesta novel·la perfumada és trobar un lector enamoradís que es deixi transportar.