ENTREVISTA
JORDI NOPCA
Barcelona

Alicia Giménez Bartlett: “Escriure és un repte i tendeixo a passar-ho malament”

Després d’una vintena llarga de novel·les publicades –entre les quals hi ha la sèrie de la inspectora Petra Delicado– Alicia Giménez Bartlett presenta ‘Hombres desnudos’, guanyadora del premi Planeta 2015

Alicia Giménez Bartlett / CRISTINA CALDERER Zoom

Què la va motivar a escriure aquesta història?

Volia investigar algunes coses que passen a la societat dels nostres dies. És durant les crisis que la gent es barreja: de vegades diem que la política et porta a anar-te'n al llit amb companys inesperats, però passa el mateix en una crisi econòmica i social com la que hem tingut.

Un dels personatges del llibre és en Javier, un professor de literatura que acaba ballant en clubs d'estriptis després de perdre la feina.

En Javier ensenya literatura en una escola de monges, i com que no ha fet oposicions perd la feina de seguida. S'ha d'espavilar com sigui, i per això busca una sortida...

Ha fet treball de camp, en la matèria de l'estriptis masculí?

M’he colat en festes d'amigues per veure què hi passava, però sempre les aviso. A Espanya, l'estriptis pràcticament ha desaparegut. Es continua fent en festes privades o en aniversaris. Fa anys hi havia una sala a la Zona Franca on es feien comiats de soltera amb 'boys' espectaculars. Així i tot, el públic s’ho prenia com un joc, no eren xous tan sòrdids com els estriptis de dones.

La novel·la, però, està ambientada al present.

Sí. El tema d''Hombres desnudos' és el canvi social. La vida és un campi qui pugui. Com més agressiu és el capitalisme o la manera de viure actual, aquest campi qui pugui es fa encara més dramàtic.

La dona que protagonitza el llibre, la Irene, és una empresària d’èxit, adaptada a aquest nou món.

La Irene és una d’aquelles dones de més de 40 anys que tenen les coses clares. Han superat una pila de prejudicis i estan compromeses amb la voluntat de triomfar, com passa amb els executius homes. Ella deixa el marit quan descobreix que li és infidel, i aquí comença l’aproximació a un món masculí insòlit. Una cosa que he descobert escrivint aquesta novel·la és que les ‘pijes’ de Pedralbes parlen igual que les ‘chelis’ de Sant Adrià.

Rosa Regàs destacava, durant la roda de premsa posterior al premi, els retrats masculins que fa, d’una gran intimitat i brutalitat.

El llibre té moments durs, però de truculència n’hi ha poca. Després de molts anys en què escriptors i pintors fessin retrats excel·lents de dones, resulta que les dones podem fer el mateix però amb homes. L’altre sexe ens intriga i l’estudiem.

Encara que continuï publicant novel·les sobre la inspectora Petra Delicado, últimament se sent molt còmoda amb llibres que fugen del gènere negre, com va passar amb 'Donde nadie te encuentre' (Destino, 2012) i ara amb 'Hombres desnudos'. Per què?

La novel·la negra té unes normes molt rígides i m’agrada sortir-ne. Faig el que em demana la història, i en el cas d''Hombres desnudos' no podia seguir una estructura tan tancada, volia que fos molt més psicològica.

Ha escrit una vintena llarga de llibres. Quines dificultats encara troba, en l’escriptura?

Uf, cada vegada és més difícil. Abans podia treballar set hores: ara, en canvi, a la quarta ja estic extenuada. Per a aquesta novel·la he arribat a escriure cinc hores seguides, però quan acabo l’esquena em fa un mal terrible.

I se sent més segura? Acaba de guanyar el segon premi més ben dotat del món.

Escriure és un repte i tendeixo a passar-ho malament. 'Hombres desnudos' m’ha portat tres anys d’escriptura i reescriptura. Després de tant de temps, i tot i la meva edat, que ja és provecta, no estic gens segura del que faig. Continuo sent com una estudiant abans d’un examen.