UN TAST DE CATALÀ

‘Alertadors’ o ‘connivents’, un dilema moral i lingüístic

El Sense ficció de dimarts a TV3 es titulava Alertadors contra la corrupció, i introduïa així hàbilment un neologisme, alertador, molt necessari en un món cada cop més a la mercè dels grans poders opacs. El concepte s’aplica a persones com Edward Snowden i sembla que neix en l’activisme nord-americà dels anys 70 en la forma anglesa whistle-blower, que pretenia alliberar-lo de les connotacions negatives associades a informer o snitch.

Del whistle-blower en francès en diuen lanceur d’alerte; en italià, go la profonda, i en castellà -una mica com nosaltres- vacil·len entre alertador, revelador o lanzador de alertas. En català no és encara clar com n’hem de dir. El Termcat no s’hi ha pronunciat i les propostes de nunciant o revelador (que recull la Viquipèdia) no trobo que siguin tan encertades com alertador.

Per què prefereixo alertador?:

  1. Té connotacions positives, a diferència de delator o el castellanisme xivato.
  2. És una sola paraula, a diferència de llançador d’alertes.
  3. No surt als diccionaris i, per tant, no s’utilitza amb altres sentits, a diferència de denunciant (o fins i tot revelador).

La primera raó té una enorme importància i evidencia fins a quin punt les paraules amb què designemcerts conceptes resulten decisives en la percepció social que se’n té. Quants terroristes podrien ser anomenats resistents o partisans en funció de qui controla el llenguatge? Per això és crucial que l’alertador, que ja té enemics poderosíssims, no tingui en el llenguatge dels mitjans que parlen d’ell un enemic més sinó més aviat un còmplice, cosa que també obliga a ser molt responsable a l’hora de decidir qui ho és.

Deia Roc Casagran a la tertúlia de dimarts de Mònica Terribas que cal trobar un terme per designar la gran majoria que sabent que on treballen, o militen, hi ha corrupció i frau opten per mirar cap a una altra banda. El terme ja existeix: és connivent.Tenir presents els dos mots ens pot fer més responsables davant el dilema que tard o d’hora a molts se’ns planteja: ser alertadors o connivents.