EL NOM, EL MÓN

Alegria

Les primeres vegades que els meteoròlegs van voler batejar un huracà, van recórrer al sant del dia. Però a començaments del segle XX, com és sabut, algú va tenir la brillant idea de fer servir únicament noms de dona per anomenar aquestes tempestes tropicals devastadores que ho deixaven tot destruït al seu pas. L'acudit estava servit i era mooolt graciós. El 1979 l'Organització Meteorològica Mundial va establir que els huracans rebrien el seu nom en funció d'una llista elaborada per la mateixa OMM, que alterna escrupolosament un nom femení i un altre de masculí. Quan un huracà és especialment violent i provoca grans desastres i la pèrdua de vides humanes, el seu nom queda retirat i no es torna a fer servir. És el cas -els recordareu- de Mitch , Andrew , Sandy i el terrible Katrina .

Aquests noms ja no distingiran més huracans ni més tempestes tropicals. I em pregunto: ¿serviran gaire, en el futur, per designar nadons? És a dir: ¿hi haurà pares disposats, sobretot al lloc on l'huracà corresponent va fer la seva maldat, a triar aquest nom per al seu fill o filla? ¿No és excessiva la càrrega que ha d'arrossegar, a partir del desastre, el nom que s'ha triat per batejar un huracà?

Esclar que, si ho mires bé, hi ha qui ha triat per al seu fill algun nom molt connotat negativament. És el cas, per exemple, de Caïm -el fill d'Adam i Eva que va matar el seu germà- i de Judes -l'amic i deixeble que va trair Jesús-. No és que abundin, però n'hi ha algun. És una aposta agosarada que no sé si respon a un cert ànim de provocació o a un intent d'alliberar el nom del seu llast. Personalment, també em costa d'entendre la preferència per alguns noms d'arrel catòlica que, pel meu gust, no són bonics i, encara pitjor, ens remeten a conceptes que són força rebutjables. Penseu si no en Martirio, Angustias, Dolors i Remei. Posats a triar noms d'arrel catòlica, n'hi ha de ben bonics com ara Esperança, Llum i el meu preferit, Alegria. La mare de déu de l'Alegria és la patrona de diversos pobles a tota la Península ibèrica, i a Catalunya tenim l'ermita de l'Alegria, a Tiana.