JORDI NOPCA

Albert Serra, un boicotejador genial

Albert Serra, un boicotejador genial / QUIM FERNÀNDEZ CALLÍS Zoom

Quan el poeta i traductor Jaume C. Pons Alorda va fer les maletes i va marxar amb l’equip de rodatge d’Història de la meva mort a finals d’agost del 2011, la seva intenció era escriure un diari del seu contacte “amb una gran figura que admirava”, el director Albert Serra, mentre treballava en el projecte. “L’Albert no m’ho va posar gens fàcil, perquè ni s’explicava ni em volia dir gaire cosa -explica Pons-. A poc a poc, vaig descobrir que aquesta estratègia formava part del seu mètode de rodar, que crea molta violència, perquè la gent que s’hi veu involucrada se sent abandonada i treballa fins a l’esgotament”.

Apocalipsi uuuuuuaaaaaaa, el llibre que finalment ha publicat Comanegra gairebé quatre anys després de l’experiència, descriu amb pèls i senyals els disset dies de rodatge en un petit poble de Romania, Viscri, “precisament el lloc on Stanley Kubrick volia filmar les escenes de batalla per al seu film mai realitzat, Napoleon ”. És una aventura explicada amb fascinació i desconcert, on la figura d’Albert Serra plana com l’ombra tèrbola de la capa del comte Dràcula, un dels personatges de la pel·lícula, que havia de ser interpretat per Jordi Pau i que finalment, i després de tota classe de contratemps, seria substituït per Eliseu Huertas, un dels altres actors de “l’estranya troupe de Banyoles” que acompanya el cineasta. “En Jordi Pau és més gran que la vida mateixa. Protagonitza la seva pròpia pel·lícula cada dia -reconeix Pons-. És una barreja de Marlon Brando, Klaus Kinski i la Carmina de Paco León. Quan el poses davant d’una càmera es posa molt nerviós, es transforma en un gat que estan a punt de sacrificar. L’única relació que pots tenir amb ell és d’espectador”. Les anècdotes amb Jordi Pau diverteixen i deixen perplex. Al mateix avió cap a Romania, té la intenció que algú digui a l’hostessa de vol “que se la follarà per 15 euros al lavabo i que li lleparà el cony i tot”. Més endavant crida: “Que el capellà que m’hagi de fer l’extremunció em faci una mamada”. També deixa anar alguna amenaça: “Joder, fill de la grandíssima puta. Tracta’m més bé, que jo a tu t’adoro. S’és vist que tu vols morir en un rodatge”.

Un dels actors de qui Pons va treure més suc va ser Vicenç Altaió, que a la pel·lícula interpreta el seductor Casanova en hores baixes. “És l’anti-Casanova: vell, decrèpit, no aconsegueix muntar-s’ho amb ningú en cap moment -explica-. I Dràcula, que al final interpretaria l’Eliseu, també és al revés de com l’imaginàvem: és el vampir més petit, pelut i romanès de la història”.

De fet, Pons Alorda resumeix el mètode Albert Serra en el boicot constant i genial a tot el que fa. “Primer destrueix el propi guió que ha escrit i demana escenes als actors que no hi tenen res a veure -diu-. També canvia l’ordre del rodatge... i a Història de la meva mort, durant el muntatge final, va decidir canviar el format 4:3 per cinemascop, i perdre el 40% de la imatge original”. L’autor d’ Apocalipsi uuuuuuaaaaaaa està convençut que “la gent que no suporti en Serra aprendrà a estimar-lo”, llegint el llibre. El director signa un breu epíleg, on no explicita què li ha semblat aquest magnífic writing of ni tampoc menciona l’excel·lent novel·la que Albert Forns va publicar el 2013, Albert Serra (la novel·la, no el cineasta).