Si us agrada com sona aquest nom, si trobeu que és elegant i us recorda la gran dama de la literatura de misteri, la gran Agatha Christie, si el trieu per a la vostra filla, potser us agradarà saber que hi ha diverses teories i versions sobre el seu origen. En la base de totes elles hi ha l’indiscutible origen etimològic del nom: Àgata -com Àgueda- ve del vocable grec agathé, que vol dir bona, bondadosa. A partir d’aquí, com diria aquell, hi ha dues línies, una d’estrictament relacionada amb la tradició catòlica i una altra més adequada per a aquells que en volen fugir.
La tradició catòlica diu que santa Àgata va néixer al segle III a Catània, Sicília. Era una noia de bona família molt pietosa que va decidir consagrar la seva virginitat a Déu. També posseïa una bellesa que impressionava tothom que hi coincidia. Quan el cònsol romà Quincià va veure-la, la va desitjar immediatament i, com que la noia s’hi negava, la va fer torturar fins a provocar-li la mort. Entre altres crueltats, sembla que li va fer tallar els pits. És per aquest motiu que la iconografia clàssica representa santa Àgata com una noia jove i bonica, vestida amb una túnica i portant corona de flors, i que du una safata amb els seus pits. La santa és patrona, amb aquesta lògica tan particular de l’Església catòlica, de les dones que estan alletant.
Si voleu allunyar-vos d’aquesta escabrosa llegenda dels pits tallats, podeu pensar que el nom d’Àgata té a veure amb dues representacions de la bellesa més espectacular. D’una banda, com tothom sap, l’àgata és una pedra de quars translúcida, molt apreciada en joieria. Però si anem al nom en llatí, agave, ens trobem que és el nom de la flor de l’atzavara (agave americana), d’una bellesa singular i que floreix només un cop durant la vida de la planta. El cicle vital de l’atzavara sol ser de vint-i-cinc anys i, després de la floració, la planta mor. Àgata significa, doncs, bellesa excepcional, la sublimació de la bellesa que condueix cap a la mort. Més poètic que no pas la vella història de les màrtirs virginals cristianes, no trobeu?
