La combinació d'adolescència i superpoders és explosiva i ens ha deixat a la memòria obres memorables com els iconoclastes New Avengers , de Chris Claremont i Bill Sienkiewicz; els clàssics The New Teen Titans , de George Pérez; i el Zot! , de Scott McCloud. Jóvenes Vengadores recupera l'esperit d'aquelles aventures de cadells rebels i desemparats, però el seu embat va més enllà gràcies a una inventiva gràfica que converteix cada número en una sorpresa. El treball de l'equip creatiu format pel guionista Kieron Gillen i el dibuixant Jaime McKelvie demostra que no tot està inventat en el món dels còmics de superherois i que qualitat artística i entreteniment no són antònims. La sèrie és tan original i outsider que sembla més el producte d'un segell independent que el d'una gran editorial (generalment al mainstream no li agrada assumir riscos que posin en perill les vendes). No és habitual, per exemple, que en un còmic de superherois els personatges s'escapin de les vinyetes i les deixin en blanc per passejar pels marges mentre fan reflexions existencials. Ni tampoc que dos dels seus protagonistes siguin una parella d'homosexuals que es petonegen després de la batalla per celebrar la victòria. Si Gillen i McKelvie mantenen el nivell, Jóvenes Vengadores acabarà convertint-se en una sèrie de culte.