Com la Chanson de Roland i el Cantar de Mio Cid , el poema èpic Beowulf ocupa un lloc més que destacat en la tradició literària d'Occident. I Santiago García i David Rubín s'enfronten al repte d'adaptar aquest monòlit del cànon literari anglosaxó amb una ambició digna dels herois d'una epopeia: respectant l'estructura, l'esperit i l'imaginari de l'obra i alhora modernitzant-la amb els recursos propis del llenguatge del còmic. L'èpica fins i tot es trasllada a la forma del llibre, un àlbum grandiós, rotund, tan intimidant com els monstres que contemplen el lector des de les dobles pàgines. García penetra en el mite i el despulla fins a arribar al cor del relat, la "glòria eterna" que anhela Beowulf i que es concreta en el mateix fet de llegir el còmic. I Rubín, que pren el relleu d'un Javier Olivares que es va veure incapaç de tirar endavant el projecte després de preparar-lo durant anys, continua la progressió anunciada amb El héroe 2 i desplega un espectacle visual grandiós que evoca el Frank Miller de 300 i, en algunes pàgines, la rugositat d'una pintura de Rothko. Beowulf demostra que no hi ha contradicció entre la sofisticació -algunes composicions de pàgina són magistrals- i la visceralitat d'un relat en què la primer matèria són les emocions més bàsiques.